Apareix una nova tramesa d’Outer Horizons, una revista que vincula l’art i el pensament. El número monogràfic relaciona la creació amb l’espiritualitat.

Hi ha històries personals, petites i amagades que tenen potència universal. Històries com ara la de l’artista italoamericà, fill de Nova York, Ralph Bernabei, o com la de la galerista Silvy Wittevrongel, que des d’un indret com la població de Colera han intentat universalitzar la seva experiència artística i compartir-la. Ho han fet amb exposicions estiuenques que han sabut combinar la creació del seu entorn amb noms d’arreu del món. Però aquesta experiència és limitada i se circumscriu a l’espai de la galeria Horizon, a Colera.

Per fer més efectiu aquest concepte, des de fa anys editen la revista Outer Horizons amb la qual prenen una determinada idea d’abast global i la treballen des de l’obra artística, la fotografia o la paraula. Intervenen en l’elaboració de la revista artistes, pensadors i crítics. De fet, el producte, que té una periodicitat anual, és en ell mateix una creació artística. La revista porta una sobrecoberta realitzada per un artista que es pot desplegar. D’aquesta imatge, se’n fa una edició limitada de gravats que serveixen, juntament amb patrocinis i vendes, per finançar la revista.

La influència del llibre de Kandinski ‘De l’espiritualitat en l’art’ plana en molts articles

En el número 4, el darrer de la col·lecció i que acaba de sortir recentment, la sobrecoberta ha estat realitzada per Takesada Matsutani, que ha intentat copsar amb traços de dibuix la temàtica d’aquesta tramesa: art i esperit.

L’espiritualitat, que no ha de ser necessàriament una espiritualitat religiosa, és un concepte molt lligat amb l’art, sobretot al contemporani. Aquest tema, com se cita al text de presentació, ja va ser objecte de reflexions en uns escrits de l’artista Vassili Kandinski el 1911. La mateixa editorial de la publicació diu: “Les millors obres dels artistes són una manifestació clara que unir l’esperit amb la matèria genera una energia transformadora.” I tot seguit s’interroga: “Quin dibuix pot descriure l’artista del segle XXI en un món on domina el negoci i l’efímer?, on la voracitat de la imatge, la memòria, destrueix la intel·ligència?”. Outer Horizons fa afirmacions, però també planteja interrogants.

Tota la revista és en blanc i negre i els textos són en català i anglès, amb traducció castellana al final. En el diàleg d’imatges i escrits trobem els articles de l’artista català nascut a París Xavier Escribà, que en el seu treball busca les essències, tant que la pintura és el seu material de treball i també l’obra mateixa. En el seu text parla del procés de convertir la matèria en esperit. La crítica d’art Pilar Parcerisas també pren com a referèn- cia per establir una reflexió sobre el tema el llibre De l’espiritualitat en l’art, de Kandinski.

En recomana la lectura per visualitzar la creixent tendència de la banalització de l’art. “Revisar-lo és una forma de posar en qüestió la banalitat que ens envolta i posar la mirada una mica més lluny.”

La publicació promou des de l’Alt Empordà la comunicació entre artistes d’arreu del món

Al seu torn, Ellen Turner Hall té una conversa amb l’autor de la sobrecoberta, Takesada Matsutani, que explica com ell mateix forma part de la seva obra. “M’utilitzo a mi mateix, la meva vida. Soc molt seriós sobre jo mateix. El dibuix és un tipus de meditació, necessita temps i paciència.”

En aquesta publicació de cocció lenta per poder fer que el pensament agafi cos fent xup-xup, també hi trobem Robin Townsend, un fotògraf caminador de paratges mig ocults, que equipara la vida de les persones amb la mateixa naturalesa. El crític Jesús Martínez Clarà conversa amb l’artista d’origen taiwanès Dai-Bih-In, queviudesdefaanysa la localitat empordanesa de Llers. L’artista va tenir relació amb Tàpies, amb qui compartia la visió espiritual de l’art. De fet, Dai-Bih-In va ser objecte d’una reflexió escrita per Tàpies.

Altres col·laboradors d’Outer Horizons són el mateix Ralph Bernabei, Bernard Borgeaud i Rina Ayrya, que argumenta que la pèrdua de fe religiosa ha potenciat la recerca d’espiritualitat en l’art.

La publicació, que marcadament no té una vocació comercial, té el suport de l’Institut de les Indústries Culturals del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la Fundació Blueproject, One, Studio Calamar, Gramagraf, Valero i els hotels Emporium i Porto Cristo.

— El Punt Avui, 16.06.2018