Apareix una nova tramesa dʼOuter Horizons, una revista que vincula lʼart i el pensament. El número monogràfic relaciona la creació amb lʼespiritualitat.

Hi ha històries personals, petites i amagades que tenen potència universal. Històries com ara la de lʼartista italoamericà, fill de Nova York, Ralph Bernabei, o com la de la galerista Silvy Wittevrongel, que des dʼun indret com la població de Colera han intentat universalitzar la seva experiència artística i compartir-la. Ho han fet amb exposicions estiuenques que han sabut combinar la creació del seu entorn amb noms dʼarreu del món. Però aquesta experiència és limitada i se circumscriu a lʼespai de la galeria Horizon, a Colera.

Per fer més efectiu aquest concepte, des de fa anys editen la revista Outer Horizons amb la qual prenen una determinada idea dʼabast global i la treballen des de lʼobra artística, la fotografia o la paraula. Intervenen en lʼelaboració de la revista artistes, pensadors i crítics. De fet, el producte, que té una periodicitat anual, és en ell mateix una creació artística. La revista porta una sobrecoberta realitzada per un artista que es pot desplegar. Dʼaquesta imatge, seʼn fa una edició limitada de gravats que serveixen, juntament amb patrocinis i vendes, per finançar la revista.

La influència del llibre de Kandinski "De lʼespiritualitat en lʼart" plana en molts articles

En el número 4, el darrer de la col‧lecció i que acaba de sortir recentment, la sobrecoberta ha estat realitzada per Takesada Matsutani, que ha intentat copsar amb traços de dibuix la temàtica dʼaquesta tramesa: art i esperit.

Lʼespiritualitat, que no ha de ser necessàriament una espiritualitat religiosa, és un concepte molt lligat amb lʼart, sobretot al contemporani. Aquest tema, com se cita al text de presentació, ja va ser objecte de reflexions en uns escrits de lʼartista Vassili Kandinski el 1911. La mateixa editorial de la publicació diu: “Les millors obres dels artistes són una manifestació clara que unir lʼesperit amb la matèria genera una energia transformadora.” I tot seguit sʼinterroga: “Quin dibuix pot descriure lʼartista del segle XXI en un món on domina el negoci i lʼefímer?, on la voracitat de la imatge, la memòria, destrueix la intel‧ligència?” Outer Horizons fa afirmacions, però també planteja interrogants.

Tota la revista és en blanc i negre i els textos són en català i anglès, amb traducció castellana al final. En el diàleg dʼimatges i escrits trobem els articles de lʼartista català nascut a París Xavier Escribà, que en el seu treball busca les essències, tant que la pintura és el seu material de treball i també lʼobra mateixa. En el seu text parla del procés de convertir la matèria en esperit. La crítica dʼart Pilar Parcerisas també pren com a referèn- cia per establir una reflexió sobre el tema el llibre De lʼespiritualitat en lʼart, de Kandinski.

En recomana la lectura per visualitzar la creixent tendència de la banalització de lʼart. “Revisar-lo és una forma de posar en qüestió la banalitat que ens envolta i posar la mirada una mica més lluny.”

La publicació promou des de lʼAlt Empordà la comunicació entre artistes dʼarreu del món

Al seu torn, Ellen Turner Hall té una conversa amb lʼautor de la sobrecoberta, Takesada Matsutani, que explica com ell mateix forma part de la seva obra. “Mʼutilitzo a mi mateix, la meva vida. Soc molt seriós sobre jo mateix. El dibuix és un tipus de meditació, necessita temps i paciència.”

En aquesta publicació de cocció lenta per poder fer que el pensament agafi cos fent xup-xup, també hi trobem Robin Townsend, un fotògraf caminador de paratges mig ocults, que equipara la vida de les persones amb la mateixa naturalesa. El crític Jesús Martínez Clarà conversa amb lʼartista dʼorigen taiwanès Dai-Bih-In, queviudesdefaanysa la localitat empordanesa de Llers. Lʼartista va tenir relació amb Tàpies, amb qui compartia la visió espiritual de lʼart. De fet, Dai-Bih-In va ser objecte dʼuna reflexió escrita per Tàpies.

Altres col‧laboradors dʼOuter Horizons són el mateix Ralph Bernabei, Bernard Borgeaud i Rina Ayrya, que argumenta que la pèrdua de fe religiosa ha potenciat la recerca dʼespiritualitat en lʼart.

La publicació, que marcadament no té una vocació comercial, té el suport de lʼInstitut de les Indústries Culturals del Consell Comarcal de lʼAlt Empordà, la Fundació Blueproject, One, Studio Calamar, Gramagraf, Valero i els hotels Emporium i Porto Cristo.

— El Punt Avui, 16.06.2018