El fotògraf japonès Hiro Matsuoka presenta una àmplia monstra de la seva obra a la galeria Esther Montoriol, sota el títol Poetry (poesia). Lʼexposisció sʼobre amb una citació dʼOscar Wilde, extreta dʼ"El retrat de Dorian Gray": “El veritable misteri del món és el que és visible, no el que és invisible”.

Matsuoka proposa un desenvolupament fotogràfic dʼaquesta idea de Wilde. Ja en la primera fotografia hi trobem tot el que configura la seva visió i el seu estil: la imatge ambigua, fragmentada, feta lliscar cap a la irrealitat, semblant a un collage de reflexos. No són reflexos naturals, sinó arquitectònics, urbans. I no són imatges manipulades mitjançant fotomuntatge ni per mitjans digitals. Aquestes obres exploren amb precisió la qualitat ambigua i espectral que pot tenir la imatge fotogràfica i desmenteixen aquesta noció reductora de la fotografia entesa com a mitjà per documentar certeses.

De fet, ja les primeres fotofrafies de Niépce, fetes fa gairebé dos segles, tenien un aspecte espectral, tot i representar objectes sòlids, com unes teulades dʼunes cases o una taula dʼun menjador. I al llarg de la seva història la fotografia mai no sʼha desprès dʼaquesta qualitat potencialment espectral, dʼaquesta possibilitat de lʼindici ambigue, la illusió òptica i lʼaparició o la presència misteriosa.

Algunes dʼaquestes fotografies són trompe-lʼoeils o miratges aconseguits mitjançant una combinació de diferents classes dʼimatges: no només fotos dʼobjectes, persones i llocs reals, sinó també dʼimatges reproduïdes –com ara fotos publicitàries- i dʼimatges distorsionades i reflectides en vidres, que de vegades funcionen alhora com a finestra i com a mirall. A aquestes imatges sʼhi associen ombres, llums i textures fotogràfiques. I la reducció al blanc i negre, amb els seus grisos intermedis, contribueix a una indefinició visual que tendeix a lʼobertura poètica.

En aquestes composiciones es produeix una certa dissolució de la realitat visible, que significa també una expressió de sensacions subjectives. De vegades, podrien semblar composicions agitades, però no ho són, com tampoc no són vaguetats les idees que representen. Al contrari, Hiro Matsuoka desenvolupa conscientment diferents reflexions i variacions, i un dels seus temes principals és la confusió entre realitat i irrealitat, el món i la seva representació mitjançant imatges.

Tal com també passa en algunes fotografies nocturnes de Manel Esclusa –per exemple les que exposa aquesta primavera la Fundació Vila Casas a la monstra "Pell i ombra" – les imatges més quotidianes, com les de la publicitat, es converteixen en fantasmagòriques quan es barregen amb elements materials i fenòmens derivats de la llum o de la sava absència. Llavors el món conegut, afectat per canvis de perspectiva, illuminació i enfocament, es torna del tot irreconeixible. I es produeix la paradoxa de la modernitat: les imatges reproduïdes apareixen nitides i al seu constat les figures del món real perden entitat i es dilueixen.

— La Vanguardia, 25.04.2016