home | works | exhibitions | publications | reviews | contact

HIRO MATSUOKA



Reviews

Hiro Matsuoka fotografia la poesia del món visible

Juan Bufill


El fotògraf japonès Hiro Matsuoka presenta una àmplia monstra de la seva obra a la galeria Esther Montoriol, sota el títol Poetry (poesia). L'exposisció s'obre amb una citació d'Oscar Wilde, extreta d'El retrat de Dorian Gray: "El veritable misteri del món és el que és visible, no el que és invisible".

Matsuoka proposa un desenvolupament fotogràfic d'aquesta idea de Wilde. Ja en la primera fotografia hi trobem tot el que configura la seva visió i el seu estil: la imatge ambigua, fragmentada, feta lliscar cap a la irrealitat, semblant a un collage de reflexos. No són reflexos naturals, sinó arquitectònics, urbans. I no són imatges manipulades mitjançant fotomuntatge ni per mitjans digitals. Aquestes obres exploren amb precisió la qualitat ambigua i espectral que pot tenir la imatge fotogràfica i desmenteixen aquesta noció reductora de la fotografia entesa com a mitjà per documentar certeses.

De fet, ja les primeres fotofrafies de Niépce, fetes fa gairebé dos segles, tenien un aspecte espectral, tot i representar objectes sòlids, com unes teulades d'unes cases o una taula d'un menjador. I al llarg de la seva història la fotografia mai no s'ha desprès d'aquesta qualitat potencialment espectral, d'aquesta possibilitat de l'indici ambigue, la illusió òptica i l'aparició o la presència misteriosa.

Algunes d'aquestes fotografies són trompe-l'oeils o miratges aconseguits mitjançant una combinació de diferents classes d'imatges: no només fotos d'objectes, persones i llocs reals, sinó també d'imatges reproduďdes –com ara fotos publicitàries- i d'imatges distorsionades i reflectides en vidres, que de vegades funcionen alhora com a finestra i com a mirall. A aquestes imatges s'hi associen ombres, llums i textures fotogràfiques. I la reducció al blanc i negre, amb els seus grisos intermedis, contribueix a una indefinició visual que tendeix a l'obertura poètica.

En aquestes composiciones es produeix una certa dissolució de la realitat visible, que significa també una expressió de sensacions subjectives. De vegades, podrien semblar composicions agitades, però no ho són, com tampoc no són vaguetats les idees que representen. Al contrari, Hiro Matsuoka desenvolupa conscientment diferents reflexions i variacions, i un dels seus temes principals és la confusió entre realitat i irrealitat, el món i la seva representació mitjançant imatges.

Tal com també passa en algunes fotografies nocturnes de Manel Esclusa –per exemple les que exposa aquesta primavera la Fundació Vila Casas a la monstra Pell i ombra– les imatges més quotidianes, com les de la publicitat, es converteixen en fantasmagòriques quan es barregen amb elements materials i fenòmens derivats de la llum o de la sava absència. Llavors el món conegut, afectat per canvis de perspectiva, illuminació i enfocament, es torna del tot irreconeixible. I es produeix la paradoxa de la modernitat: les imatges reproduďdes apareixen nitides i al seu constat les figures del món real perden entitat i es dilueixen.


La Vanguardia, 25.04.2016



© 2017